"El violinista que plorava al carrer,
notes de colors impreses en paper,
rodejat de ningu redistribuia el món.

El violinista que tocava a la pressó,
pressó d'asfalt, fum i calor,
els vespres de pluja matava el soroll.

El violinista dels vidres trencats,
compositor de tormentes, antic militar
redistribuia la vida en acords sagrats-

I ploren gotes de pluja els coloms,
no queden primaveres per a un antic lluitador,
que tenca les misèries entre notes de plom.
I bull, la poesia al seu barret morat,
on cauen les monedes i les penes, mentre tant
la gent ni s'enadona de que ell està tocant"