avi

"Era hivern pero eixia el sol,
iluminant la terra dels llauradors,
l'olor d'humitat, germinaven les llavors,
ara sols queden carreteres, el gris del formigó.
Era tardor, la pluja gelada al coll,
l'avi anava al camp com un antic lluitador,
I tornava victoriós, ple de fang fins els pulmons,
amb un sac de taronges i les mans fetes pols.
Avi jo em pregunte per qué,
ara no queda res,
ni llavors ni camps ni plutges,
ni l'olor del taronger.
Avi tot se'n va anar,
i te'n anares amb ells,
Ara tot és gris,
i apenes parla el vent."