I si et dic, que et trobe a faltar,
de què servirà,
I si et dic, que no vull plorar,
ho sentiràs?
-
No sé què penses,
no sé on estàs.
I si fugírem,
del destí que ens vol separar?
I així poder a la fi, junts descansar.
-
Són preguntes amb principis,
però encara sense final.
Qui sap si mai les resoldrem,
qui sap si demà em vindràs a buscar?
-
No sap el capità,
d’ací a una setmana,
quin temps farà.
No sap el vent,
d’ací un temps,
cap on bufarà.
No sap la flor,
la primavera,
quant durarà.
Sols sé que el meu cor,
sempre t’esperarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada