Aquest escrit és una prova per a veure com funciona un blog.
Torne a mirar al cel,
i sempre veig el mateix,
un núvol negre incert,
que vola sobre el temps.
Volen les esperances,
els desig es torna lleig,
els dubtes fan matances,
bufant un vent de llebeig.
Cap on vaig,
em pregunte jo,
que soc esclau dels qui dormen al fons.
Cap on vaig,
em diu un senyor,
que m'ha vist creixer, però que no sap qui soc.
Cap on vull anar,
em preguntes tu,
que mires com camine perdut.
Cap on acabaré anant,
em diu el vent,
si la vida em portarà, allà on tinga que ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada