Surt la lluna surt el sol
Els dies passen com la pols
Que s'amaga en algun raco
Del mon

Surt un plor,
Una llagrima de fam
Un olor de de mort
Una petjada entre grans de sorra i al fons

Lluny de les nostres alegries moren de fam
I tu te queixes per no poder comprar
En exces el que no necessitaras

Lluny dels nostres dies
Demanen ajuda als camps i als combats
I el mon segeix ignorant