Pinzellada fina era el teu cos
Pinzellada fina a la cálida bahia
Mezcla de blau i estiu lluminós
I un pessic de arena del migdia
-
L’angle de la teua ombra
Marcava el domini d’un desig
Que es mesclava amb la sorra
Accentuant el paratge dels teus pits
-
Caia en espiral
cap al remoli del teu melic
Caia en espiral
En la dolçor dels teus gemits
I vam acabar al llit,
Passant per sobre l’infinit,
Perdent papers,
Sentint-nos vius.
-
I de negre vingué la nit,
Amb estreles al vestit,
El rellotge llançà un avis,
Era l’hora de ser feliç.
-
Pintares un somriure
A una nit multicolor
La lluna era maduixa
El mar negre carbó
-
Amb cartabó i esquadra
Dibuixares la constelacio
A la que mire quan no et trobe
Al quadre del nostre amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada